Als Estats Units, una gran part de la força laboral en ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM) està formada per persones nascudes a l’estranger, que representen prop d’un terç dels graduats en aquestes disciplines. Les universitats i empreses nord-americanes atrauen aquest talent per impulsar la innovació i la competitivitat econòmica, i la legislació d’immigració facilita que estudiants i professionals STEM puguin treballar i, potencialment, establir-se al país.

Tot i això, entre els immigrants STEM, les desigualtats de raça i gènere són encara més marcades que entre la població nativa. Per exemple, la bretxa més gran es dona entre el grup anomenat “generació 1.25” (persones que van cursar el batxillerat fora dels EUA però la universitat dins del país). Aquestes diferències es poden explicar per factors del país d’origen (com desigualtats educatives i socials), per desigualtats entre països (amb immigrants blancs i asiàtics procedents, sovint, de països més desenvolupats), i pel procés migratori als EUA, que pot afavorir certs grups i discriminar-ne d’altres.

Les polítiques i les intervencions socials per fomentar la diversitat en STEM solen centrar-se en estudiants natius, però, sense tenir en compte els immigrants, aquestes mesures tenen un impacte limitat. Per millorar la inclusió, es proposa ampliar el debat polític per incloure els immigrants i millorar la recollida de dades sobre raça i origen entre estudiants internacionals, ja que sovint s’agrupen en una sola categoria, invisibilitzant la diversitat real.

Finalment, tot i les recents restriccions migratòries que podrien fer disminuir l’atracció d’estudiants internacionals, la demanda estructural de professionals STEM altament qualificats als EUA es manté, i la seva presència és clau per a l’economia i la innovació del país.