La presa de decisions és una part fonamental de l'enginyeria, tant en el disseny de productes com en la gestió de projectes i equips tècnics. Aquest procés està marcat per la incertesa, ja que mai es pot preveure amb exactitud com evolucionaran factors com la innovació, el mercat o les capacitats humanes. Per això, els enginyers i gestors utilitzen **models mentals**: conjunts d’experiències, creences i observacions que serveixen per prendre decisions, però que mai són una representació perfecta de la realitat.

Per millorar aquests models, cal exposar-se a situacions variades i rebre informació prou significativa per distingir el que és rellevant del que és soroll. Això pot implicar, per exemple, assignar tasques desafiadores a membres d’un equip per conèixer millor les seves habilitats i ajustar les decisions futures. Tanmateix, cal reconèixer que els models mentals sempre tindran marges d’error, i fins i tot la percepció que tenim de nosaltres mateixos és parcial i incerta. Ser sincer amb un mateix i buscar feedback ajuda a millorar aquest autoconixement.

Les conseqüències de les decisions sovint no són immediates. A vegades, la resposta inicial pot ser contrària a l’efecte final, com en el cas d’una inversió en recerca i desenvolupament que de primeres redueix els beneficis, però a llarg termini genera més ingressos. Entendre aquests **retards** i ajustar les accions segons el feedback rebut és essencial per a la bona gestió.

Finalment, existeix un equilibri entre **robustesa i rendiment**: en situacions d’incertesa elevada, convé actuar amb prudència i fer canvis graduals, esperant el feedback abans de prendre mesures més decidides. Les accions impulsives poden agreujar els problemes si no s’ha entès bé el sistema o el context.

En resum, la presa de decisions en entorns tècnics i de gestió requereix reconèixer la incertesa, millorar contínuament els models mentals, tenir en compte els efectes dinàmics i els retards, i actuar amb mesura quan el context és incert.