Venus és conegut per ser un planeta extremadament hostil, amb temperatures a la superfície suficientment altes per fondre el plom i una pressió atmosfèrica aclaparadora. No obstant això, a uns 50 km d’altura dins els seus núvols, les condicions són sorprenentment similars a les de la Terra: temperatures d’entre 30 °C i 70 °C i una pressió comparable a la de la superfície terrestre.

En aquesta zona, s’han detectat gasos com **fosfina** i **amoníac** a l’atmosfera venusiana. A la Terra, la presència d’aquests gasos s’associa gairebé exclusivament a processos biològics o industrials, cosa que ha portat la comunitat científica a plantejar la possibilitat que hi hagi microorganismes flotant als núvols de Venus. Tot i que alguns equips no han pogut confirmar aquestes deteccions, les observacions originals mostren que la concentració de fosfina varia amb el cicle dia-nit i la radiació solar, fet que suggereix un procés actiu i difícil d’explicar només amb fenòmens geològics o químics coneguts.

Per resoldre aquest misteri, es proposa la missió **VERVE**, que vol analitzar directament l’atmosfera venusiana a la recerca d’aquests compostos i d’altres molècules que podrien indicar activitat biològica. El petit satèl·lit de la missió es desenganxaria d’una sonda principal europea per examinar la “zona habitable” dels núvols, on podria haver-hi extremòfils, organismes capaços de sobreviure en condicions severes.

Aquesta hipòtesi es veu reforçada pel fet que, fa milers de milions d’anys, Venus podria haver tingut un clima més temperat i oceans d’aigua líquida. Si hi va haver vida, podria haver sobreviscut refugiant-se a les capes altes de l’atmosfera a mesura que el planeta esdevenia més inhòspit.

Confirmar l’existència de vida a Venus seria un descobriment revolucionari, ja que seria la primera evidència de vida fora de la Terra, i canviaria radicalment la nostra comprensió de la biologia i l’astrobiologia.