El ràpid desenvolupament de la intel·ligència artificial generativa ha augmentat enormement la demanda d’energia als **centres de dades**, convertint-los en infraestructures claus però també en focus de preocupació. Aquest creixement accelera la construcció de nous centres molt més potents, com els de Meta, que ja projecten instal·lacions capaces de consumir més d’**un gigawatt** i que podrien escalar fins als **5 GW** en els pròxims anys. Aquesta potència és similar al consum elèctric de països sencers.

L’**increment de la demanda elèctrica** vinculat a la IA fa preveure que, abans del 2030, els centres de dades podrien arribar a consumir tanta electricitat com el Japó. Per fer front a aquest repte, el sector està apostant per fonts d’energia **renovables** i, en alguns casos, **nuclears**, com ja passa en alguns centres de Google als Estats Units. També s’està debatent la regulació d’aquestes pràctiques a Europa.

Aquesta escalada de consum i complexitat augmenta el risc d’**incendis** i altres problemes de seguretat, ja que les instal·lacions han de gestionar una quantitat d’energia sense precedents.

En resum, la revolució de la IA generativa té un fort impacte sobre la infraestructura digital global, incrementant el consum energètic i els riscos associats als centres de dades, mentre es busquen solucions sostenibles i segures per garantir el seu funcionament.