El setembre de 2022, la NASA va aconseguir per primera vegada desviar un asteroide mitjançant la missió DART (Double Asteroid Redirection Test). Aquesta missió va consistir a fer xocar una nau, de la mida d’un cotxe de golf, contra l’asteroide Dimorphos, situat a 11 milions de quilòmetres de la Terra. L’impacte va modificar l’òrbita de Dimorphos, demostrant que és possible alterar el trajecte d’un asteroide amb un impactador cinètic. Aquest èxit representa un avenç fonamental en la defensa planetària: si algun dia es detecta un asteroide amb risc real de col·lisió amb la Terra, una missió similar podria evitar una catàstrofe.

Per protegir-nos d’aquests riscos, el procés implica diversos passos claus:

**1. Localitzar i seguir els asteroides propers a la Terra (NEOs):**
Els telescopis com l’ATLAS de la Universitat de Hawaii i futures instal·lacions com el Vera Rubin Observatory i el telescopi espacial NEO Surveyor, ajuden a descobrir i monitorar milers d’asteroides propers. Tot i haver identificat el 95% dels més grans d’1 km (els més perillosos), només coneixem un 7% dels de 50-100 metres, que poden destruir una ciutat sencera.

**2. Avaluar el risc d’impacte:**
Quan es descobreix un NEO potencialment perillós, s’analitza la seva òrbita per calcular la probabilitat d’impacte i les possibles zones d’afectació. Si el risc supera l’1%, s’activa una alerta internacional a través de xarxes com la International Asteroid Warning Network.

**3. Missió de reconeixement:**
Si un asteroide manté una probabilitat d’impacte significativa, cal enviar-hi una sonda per estudiar-ne de prop la trajectòria, la composició i la massa. Aquestes dades són essencials per planificar una possible desviació. Però avui dia, determinar la massa precisa d’un asteroide petit segueix sent un repte tècnic.

**4. Desviació de l’asteroide:**
Si es confirma la trajectòria d’impacte, es pot decidir llançar una missió per canviar el curs de l’asteroide. La tècnica més provada és l’impactador cinètic (com DART), però també es considera l’ús de la gravetat d’una nau (tractor gravitatori), motors d’ions o, en casos extrems i amb poc temps, fins i tot explosius nuclears. Cada mètode té limitacions i riscos associats.

**Cooperació internacional i futurs projectes:**
Diverses agències com l’ESA (amb la missió Hera), JAXA (Hayabusa2) i la Xina desenvolupen noves missions per millorar la detecció i resposta davant asteroides. El 2029, l’asteroide Apophis passarà molt a prop de la Terra, i serà objecte d’una observació sense precedents per preparar-nos millor de cara al futur.

En resum, la defensa planetària avança ràpidament, però queda molta feina per fer, sobretot en la detecció dels asteroides petits però devastadors. El missatge clau: no podem escollir quin asteroide ens amenaçarà, però podem preparar-nos per respondre-hi a temps.