IBM ha presentat una nova arquitectura per a la computació quàntica que redueix dràsticament la quantitat de qubits físics necessaris per corregir errors, un dels principals obstacles per construir ordinadors quàntics grans i fiables. Fins ara, la correcció d’errors implicava dispersar cada unitat d’informació en milers de qubits físics per formar un “qubit lògic”, però la nova tècnica de codis de paritat de baixa densitat quàntica (qLDPC) permet aconseguir-ho amb aproximadament una desena part dels qubits necessaris a les arquitectures anteriors.

La nova arquitectura serà la base per construir Starling, el primer ordinador quàntic comercial a gran escala i tolerant a fallades, que IBM preveu tenir operatiu el 2029. Starling disposarà de 200 qubits lògics i podrà realitzar 100 milions d’operacions quàntiques, una xifra 20.000 vegades superior als ordinadors quàntics actuals. El següent objectiu d’IBM, anomenat Blue Jay, escalarà fins a 2.000 qubits lògics i 1.000 milions d’operacions.

El full de ruta comença aquest any amb el processador Loon, que incorpora la capacitat de connectar qubits distants dins del mateix xip, essencial per implementar els codis qLDPC. El 2026 arribarà el processador Kookaburra, que integrarà unitats de processament lògic i memòria quàntica, i el 2027 es connectaran diversos mòduls per formar sistemes més complexos.

Un dels principals reptes pendents és reduir la taxa d’errors en les operacions quàntiques i millorar el temps durant el qual els qubits mantenen el seu estat, però IBM confia a resoldre-ho amb millores en la coherència i la fabricació 3D dels xips. Aquesta arquitectura modular i eficient, a més, requerirà menys components auxiliars, simplificant el disseny i la construcció dels sistemes.

En resum, IBM aposta per una arquitectura revolucionària que podria situar la computació quàntica pràctica a l’abast durant la pròxima dècada, obrint la porta a aplicacions fins ara impossibles en camps com la química, la ciència de materials o la logística.