Si la migració cap a la intel·ligència artificial (IA) s’accelera i una part important de la força laboral no s’adapta ràpidament—ja sigui per por, resistència o incapacitat—es poden produir impactes significatius en l’ocupació i la qualitat de vida dels treballadors.

La IA té el potencial d’augmentar la productivitat i millorar certes tasques, però també pot substituir llocs de treball, especialment en sectors on les tasques són repetitives o automatitzables. Aquesta transformació no sempre genera una destrucció directa d’ocupació, sinó que sovint implica una profunda reconversió dels perfils professionals i de les competències que es demanen. En molts casos, la feina no desapareix, sinó que evoluciona, exigint als treballadors capacitats més polivalents i la capacitat de col·laborar amb les màquines.

Tanmateix, si els treballadors no es reciclen a temps, poden veure com la seva feina es precaritza o perd valor, com ja denuncien alguns col·lectius professionals (per exemple, traductors o artistes). Això pot portar a un augment de la desigualtat i a una possible polarització del mercat laboral, on només els que s’adapten aconsegueixen feines de qualitat.

El resultat final dependrà de la capacitat dels sistemes educatius i de formació per preparar la força laboral per als nous reptes, així com de les polítiques públiques que es posin en marxa per protegir els col·lectius més vulnerables i facilitar la transició. Encara no es pot predir amb certesa si els efectes positius superaran els negatius, però el risc d’exclusió i precarització laboral existeix si l’adaptació no és àgil i massiva.