La irrupció de la intel·ligència artificial (IA) en la programació està provocant un canvi profund en l’estructura de la indústria del programari. Les eines d’IA ja poden automatitzar moltes tasques de codificació rutinàries, cosa que redueix la necessitat de perfils d’entrada o júnior. Això implica un repte per als desenvolupadors que comencen la seva trajectòria professional, ja que tradicionalment aquestes tasques eren la seva porta d’entrada al sector.

Aquesta transformació requereix que les empreses adaptin els seus processos i fórmules de formació, ja que la demanda se centra cada cop més en perfils amb experiència i capacitats avançades, com ara la supervisió de sistemes automatitzats, la gestió de projectes complexos, l’enginyeria de sistemes i la resolució de problemes que l’IA encara no pot abordar per si sola. Així, els professionals han de focalitzar-se en les habilitats que diferencien els humans de les màquines: pensament crític, creativitat, disseny d’arquitectures i comprensió profunda dels requisits de negoci.

El sector ha de replantejar els itineraris d’aprenentatge i promoció interna per evitar la desaparició de la formació pràctica en entorns reals, fonamental per desenvolupar el talent futur. Si no s’hi troba una solució, existeix el risc de crear una bretxa important entre els perfils d’entrada i els especialistes, dificultant el relleu generacional i la sostenibilitat a llarg termini de la indústria del programari.