Una bateria gegantina situada a les Terres Altes d’Escòcia va demostrar la seva utilitat quan, pocs dies després d’engegar, una gran central de biomassa del nord d’Anglaterra va fallar inesperadament, provocant una caiguda ràpida de la freqüència elèctrica de la xarxa. Aquesta bateria de 200 MW, la més gran d’Europa, va respondre en mil·lisegons aportant energia per estabilitzar la xarxa.

Tradicionalment, aquesta estabilitat la garantien generadors fòssils, gràcies a la inèrcia mecànica dels seus rotors. Ara, la instal·lació escocesa aconsegueix un efecte similar sense parts mòbils, utilitzant electrònica de potència avançada i inversors “formadors de xarxa”, capaços de simular la inèrcia i aportar corrent de curtcircuit quan hi ha una avaria, igual que els generadors convencionals.

Els inversors formadors de xarxa converteixen el corrent continu de les bateries en corrent altern per a la xarxa i poden reaccionar de manera autònoma i ultraràpida als canvis de freqüència i voltatge, millorant l’estabilitat i facilitant la integració de fonts renovables intermitents com l’eòlica i la solar. Aquest avenç permet reduir la dependència de centrals de gas i, com preveu l’operador elèctric britànic, arribar a operar la xarxa amb emissions zero durant hores sense necessitat de plantes fòssils.

Aquesta nova generació de bateries també pot proporcionar el corrent intens necessari durant curtcircuits, una funció crítica per a la protecció de la xarxa. Per aconseguir-ho, s’han implementat innovacions que permeten als inversors gestionar ràfegues molt altes de corrent durant períodes molt breus, sense danyar-se.

Tot i els grans avanços, encara hi ha incerteses sobre si aquests sistemes electrònics podran substituir del tot els estabilitzadors sincrònics tradicionals en tots els escenaris. Per aquest motiu, es manté una combinació d’ambdues tecnologies a la xarxa, mentre es continua avançant cap a una electrificació totalment renovable i estable.