Després de la Revolució Islàmica de l’Iran, l’acadèmica Azar Nafisi i el seu marit tornen a Teheran, on ella viu i ensenya durant 24 anys marcats per profunds canvis polítics i socials. L’adaptació mostra la seva experiència personal i professional en una societat cada cop més restrictiva, fent servir segments episòdics i salts temporals que reflecteixen la complexitat i les dificultats del període. L’obra destaca la resistència i l’esperança de les dones iranianes, utilitzant la literatura com a eina de llibertat i expressió enmig de la repressió.