Diversos estudis recents sobre l’activitat gènica indiquen que les eines d’intel·ligència artificial (IA) actuals tenen un rendiment inferior al que s’esperava en aquest àmbit. Malgrat les grans expectatives generades, les anàlisis mostren que aquestes eines sovint no aconsegueixen identificar correctament patrons complexos en l’expressió dels gens ni predir amb precisió els resultats biològics.

Aquests resultats suggereixen que, tot i els avenços de la IA en altres camps, les seves aplicacions en la recerca genòmica encara són limitades i requereixen més desenvolupament. Això es deu principalment a la complexitat de les dades biològiques i a la necessitat de models més adaptats a la naturalesa dels processos moleculars. Els investigadors apunten que cal millorar tant la qualitat de les dades com els enfocaments computacionals perquè la IA pugui tenir un impacte realment transformador en l’estudi de l’activitat dels gens.