Científics reunits en una conferència recent han posat en dubte l’edat de les que sovint es citen com les “senyals de vida” més antigues de la Terra, suggerint que part d’aquestes proves podrien ser més recents o tenir orígens no biològics.

Punts clau:
- Les evidències clàssiques inclouen microfòssils, estromatòlits i senyals geoquímiques (com fraccions isotòpiques del carboni) atribuïdes a activitat biològica en roques de fa més de 3.500 milions d’anys, i en alguns casos fins a ~4.100 milions d’anys. Diversos investigadors han defensat que aquestes marques tan antigues són incertes o contestables, especialment les més enllà dels 3.8–4.1 Ga, perquè poden originar-se per processos abiòtics o per reprocessament geològic posterior.

- La reinterpretació se centra en:
- L’origen possiblement abiòtic de patrons orgànics i minerals que imiten bio-signatures.
- La metamorfosi i alteració de roques molt antigues, que poden distorsionar o generar senyals falses.
- La necessitat de criteris més estrictes per diferenciar biofàcies de signatures purament geoquímiques.

- Conseqüència principal: és probable que el registre més fiable de vida primerenca continuï situant-se al voltant de 3.5–3.8 mil milions d’anys, amb claims anteriors considerats provisionalment i sotmesos a escrutini addicional.

- Implicació per a l’astrobiologia: calibrar millor què compta com a “prova robusta” a la Terra ajuda a no sobreinterpretar possibles biosenyals en altres mons, i a establir marcs comparatius més conservadors per a l’exploració de vida fora de la Terra.

Nota sobre el context: síntesis recents i divulgatives assenyalen que els microfòssils i les signatures de carboni clarament biogèniques més acceptades se situen al voltant de 3.5–3.8 Ga, mentre que les anteriors romanen debatudes i marcades “en línia discontínua” en cronologies prudents.