Un equip de físics ha desenvolupat un nou tipus de **radar quàntic** capaç d’“imaginar” objectes enterrats utilitzant un núvol d’àtoms dins d’una cèl·lula de vidre per detectar els ecos reflectits. Aquest enfocament busca millorar la imatge subterrània en entorns on els radars clàssics pateixen molt soroll i atenuació del senyal, com el subsòl o medis ennuvolats per interferències.

- La clau tecnològica és aprofitar fenòmens de la mecànica quàntica —com l’**entrellaçament** i la **detecció interferomètrica**— per incrementar el contrast senyal-soroll i extreure informació d’ecos molt febles, cosa que podria permetre distingir estructures sota terra amb més precisió que els radars convencionals en condicions adverses.
- A diferència dels radars clàssics, els esquemes quàntics poden millorar tant la mesura de la **distància** com la **direcció** d’un objecte, restringint més bé la seva posició 3D amb el mateix nombre de fotons, tot i que la sensibilitat al soroll i a la pèrdua de fotons és un repte important.
- Els prototips actuals continuen sent de **curt abast** (escala d’un metre) i presenten desafiaments pràctics abans d’esdevenir viables fora del laboratori; per això, els experts veuen primer aplicacions en **escaneig de proximitat** o biomèdic, més que no pas en llarga distància.

Per què és rellevant: una detecció més robusta d’ecos febles i correlacionats podria obrir camí a millores en geofísica, arqueologia i enginyeria subterrània, on cal localitzar objectes o cavitats sota capes de sòl heterogènies i sorolloses. Tot i així, la tecnologia és emergent i encara no substitueix el radar clàssic; probablement el **complementarà**, especialment en escenaris de molta interferència.