OpenAI ha d’afrontar tres prioritats clau: **estabilitzar la infraestructura**, **millorar la personalització** i **definir la moderació** en interaccions cada cop més immersives.

- **Estabilitat d’infraestructura:** Cal reforçar la fiabilitat i l’escalabilitat dels sistemes (temps de resposta, disponibilitat, costos i eficiència) per suportar l’ús massiu i models més grans. Això inclou millor gestió de càrregues, tolerància a fallades i optimitzacions de computació i memòria, per evitar interrupcions i “degradacions” del servei en hores punta.

- **Personalització afinada:** Els models han de reflectir preferències i context de l’usuari sense perdre capacitats generals ni caure en biaixos. Això implica perfils i configuracions persistents, control granular de to/estil, adaptació al domini (p. ex., salut, educació, programació) i salvaguardes contra “overfitting” a l’usuari. L’objectiu és oferir respostes més rellevants, consistents i transparents, amb opcions perquè l’usuari decideixi quines dades s’empren i com.

- **Moderació d’interaccions immersives:** A mesura que la IA es torna més multimodal i interactiva (veu, vídeo, agents, entorns virtuals), calen regles clares i eines robustes per gestionar riscos: desinformació, manipulació emocional, privacitat, seguretat infantil i danys en temps real. La moderació haurà d’integrar-se “in-line” amb detecció contextual, explicabilitat de decisions, apel·lacions d’usuari i estàndards diferenciats segons el canal (text vs. veu/vídeo) i el grau d’autonomia de l’agent.

Elements transversals:
- **Governança i transparència:** Polítiques comprensibles, logs i auditories, i mecanismes d’elecció de l’usuari (opt-in/opt-out) per a personalització i recopilació de dades.
- **Privacitat i seguretat:** Minimització de dades, processament local quan sigui possible, xifrat i controls d’accés, especialment en fluxos de veu/vídeo i dades sensibles.
- **Mesura d’impacte:** Metriques més enllà de l’exactitud (satisfacció, equitat, robustesa, “latency SLOs”, taxa d’escalats de moderació, incidències de seguretat) i proves en entorns del món real.
- **Col·laboració amb reguladors i societats civils:** Per alinear la moderació immersiva amb marcs legals i expectatives socials, i per adaptar-se a contextos culturals.

En síntesi, el progrés no depèn només de models més potents: requereix una base tècnica sòlida, experiències adaptades a cada usuari amb control i transparència, i un marc de moderació capaç de gestionar la complexitat de noves formes d’interacció.