**Richard L. Garwin** va ser un físic nord-americà fonamental en el desenvolupament de la primera bomba d’hidrogen, basada en els treballs teòrics d’Edward Teller i Stanislaw Ulam, i provada amb èxit l’any 1952 a l’atol d’Enewetak sota el nom de codi Ivy Mike. Format sota l’empara d’Enrico Fermi, qui el va qualificar d’“únic veritable geni” que havia conegut, Garwin va obtenir la seva tesi doctoral a la Universitat de Chicago el 1949.

A part del seu paper en el projecte nuclear, Garwin va treballar més de quatre dècades a IBM, on va contribuir al desenvolupament de tecnologies clau com la ressonància magnètica (MRI), la impressió làser d’alta velocitat, pantalles tàctils i el Fast Fourier Transform (FFT), un algorisme bàsic per al processament de senyals digitals i present a gairebé tots els dispositius electrònics moderns. També va participar en projectes per a la detecció d’ones gravitacionals.

A més de la seva tasca investigadora, va assessorar diversos presidents dels Estats Units en polítiques de defensa i control d’armes nuclears durant més de cinquanta anys, i va ser una veu destacada en favor del control d’armaments i la no proliferació nuclear. Va publicar gairebé 500 articles científics, va tenir 47 patents i va rebre reconeixements com la Medalla Nacional de Ciència (2002) i la Medalla Presidencial de la Llibertat (2016).