Els assistents d’intel·ligència artificial podrien aviat acompanyar-nos i explicar-nos tot allò que vivim en temps real, convertint-se en una presència constant que interpreta el món per nosaltres. Aquesta situació planteja el dilema de si això ens empodera o fa que deleguem massa la nostra autonomia.

El text reflexiona sobre com la dependència d’aquests assistents podria portar-nos a acceptar les seves explicacions i judicis sense qüestionar-los, deixant que la tecnologia decideixi per nosaltres en molts aspectes quotidians. Aquesta “botsplain” —un joc de paraules amb *bot* (robot) i *explain* (explicar)— pot ser útil per entendre entorns complexos, però també pot limitar la nostra capacitat crítica i la nostra experiència directa del món.

L’avenç de la IA fa possible que aquests sistemes entenguin, processin i comentin la realitat instantàniament, però això comporta el risc de perdre la iniciativa i la responsabilitat personal. La qüestió clau és si aquests assistents ens ajuden a ser més autònoms o si, pel contrari, acabem cedint-los massa el control sobre les nostres vides.